El balanç econòmic del 2024 ha deixat una fotografia positiva per al Principat: un superàvit de 46,1 milions d’euros, el doble que l’any anterior, i una reducció de l’endeutament públic fins al 31,8% del PIB. El ministre de Finances, Ramon Lladós, ho atribueix a la prudència pressupostària i a l’augment notable dels ingressos, especialment gràcies a la recaptació tributària. Tot i les bones dades, la gestió conservadora i previsible sembla haver estat clau per obtenir un marge de maniobra que, en teoria, hauria de reforçar la capacitat de resposta futura de l’Estat.
Tanmateix, aquest marge d’actuació no és il·limitat, i està estretament vinculat a la condició d’Andorra com a país independent, amb plena sobirania fiscal i una economia relativament flexible. És en aquest escenari que el Principat pot ajustar amb llibertat el seu endeutament i decidir sobre l’ús del superàvit amb criteris propis. Però la incertesa creix si pensem en una possible adhesió a la Unió Europea, una qüestió encara oberta que podria implicar canvis substancials en les regles del joc: més rigidesa normativa, límits en el dèficit i endeutament, o pèrdua de certs avantatges fiscals.
Aquest context convida a una reflexió més profunda: pot Andorra mantenir aquest model de sostenibilitat econòmica dins d’un marc europeu més restrictiu? I encara més important: està preparant-se el país per no perdre sobirania en un escenari d’integració? Les xifres d’avui són motiu de celebració, però també han d’esperonar un debat seriós sobre el futur econòmic i polític del país.
