Els informes internacionals sovint serveixen per posar llum a les febleses dels sistemes públics. Però també, quan cal, per reconèixer-ne les fortaleses. L’avaluació publicada per l’Observatori europeu de sistemes i polítiques de salut de l’OMS sobre Andorra apunta precisament en aquesta direcció: el sistema sanitari del país funciona, i ho fa amb indicadors que el situen entre els més ben posicionats de la regió europea. Que el 98% de la població disposi de cobertura pública, que la despesa directa de les famílies sigui només de l’11% o que l’esperança de vida superi els 84 anys no són dades menors. Tampoc ho és el fet que només un 2,1% de les llars afronti despesa sanitària catastròfica. Són xifres que parlen d’un sistema que protegeix els ciutadans i garanteix l’accés a l’atenció mèdica. Ara bé, reconèixer els punts forts no vol dir ignorar els reptes. L’envelliment del personal mèdic o l’augment de malalties associades a hàbits de vida exigeixen planificació i decisions. El balanç és positiu, però la bona salut del sistema dependrà de la capacitat d’anticipar el futur.
