Andorra es troba en una cruïlla crítica pel que fa a la seva planificació urbanística i la gestió de l’habitatge. L’índex mitjà d’edificabilitat al Principat és de set metres quadrats construïts per cada metre quadrat de terreny, una xifra que supera significativament la de l’Eixample de Barcelona, on la densitat s’ha reduït fins als 2,4 m² per metre quadrat de sòl. Aquesta situació ha provocat una alta intensitat urbanística que afecta la qualitat de vida dels residents.
Entre el 2008 i el 2022, es van autoritzar al voltant d’1,6 milions de metres quadrats de superfície construïda, tot i que no s’han executat totalment. Aquesta expansió ha contribuït a l’encariment de l’habitatge, dificultant l’accés a lloguers assequibles per a una part important de la població.
El Col·legi Oficial d’Arquitectes d’Andorra ha subratllat la necessitat de redefinir el model urbanístic del país. Proposa establir quotes anuals de construcció que incloguin un percentatge d’habitatge a preu assequible en cada promoció, augmentar els percentatges de cessió per millorar la qualitat urbana i introduir requeriments que fomentin la cohesió social. A més, considera essencial revisar la Llei General d’Ordenament del Territori i Urbanisme (LOGTU) per adaptar-la a la realitat actual i garantir un desenvolupament sostenible.
Resta per veure si la Comissió d’Estudi del Creixement Sostenible incorporarà aquestes propostes al seu informe final i fins a quin punt les institucions estaran disposades a coordinar esforços per trobar un equilibri real entre desenvolupament urbanístic, sostenibilitat i qualitat de vida.
