Prop d’una setantena d’immobles per sota dels 400.000 euros es venen amb contractes de lloguer vigents, segons l’anàlisi de 300 anuncis als portals immobiliaris. En un país on el preu mitjà ja supera el milió d’euros, aquest segment queda desvirtuat: pisos petits, sovint amb inquilins fins al 2026 o 2028, i amb un ús immediat impedit. El mercat parla clar. Amb preus reals de 6.190 €/m², molt lluny dels càlculs teòrics de l’informe encarregat pel Col·legi d’Agents i Gestors Immobiliaris, l’oferta sota els 400.000 euros és majoritàriament inversora, opaca en la informació i territorialment perifèrica. Vendre pisos llogats sense advertència visible erosiona la transparència i expulsa el comprador resident. La conclusió és inequívoca: l’habitatge assequible a Andorra és una excepció estadística, no una política efectiva. Sense mesures estructurals i rigor informatiu, el mercat continuarà prioritzant rendibilitat sobre dret a l’habitatge, aprofundint una tensió ja insostenible.
