L’aprovació del Projecte de llei d’Accessibilitat Universal és, sens dubte, una fita important per garantir la inclusió real de totes les persones. La incorporació de l’accessibilitat cognitiva i l’exigència d’adaptacions en espais públics suposen un pas endavant cap a una societat més equitativa. Tanmateix, el calendari previst torna a posar en dubte la celeritat del Govern a l’hora de materialitzar els seus compromisos. Segons el text, els grans establiments disposaran de dos anys per adaptar-se un cop s’hagi modificat el reglament, procés que pot allargar-se fins a un any més. Això significa que l’accessibilitat efectiva no serà una realitat, com a mínim, fins al 2028. Aquest patró no és nou. L’ampliació del tercer pagador universal ja ha estat ajornada fins al 2025, i aquest nou endarreriment reafirma la tendència del Govern a fixar terminis que, a la pràctica, suposen ajornaments encoberts. Les persones amb discapacitat no poden continuar esperant, ja que l’accessibilitat no hauria de ser una promesa a llarg termini, sinó una prioritat immediata.
Menu
Menu
