La dimissió de Resma Punjabi a l’APDA és un símptoma incòmode però clar: Andorra té un problema amb la independència de les seves institucions. Quan la responsable d’un organisme encarregat de protegir drets fonamentals denuncia “ingerències polítiques” i marxa dos mesos abans d’acabar el mandat, l’alarma hauria de sonar a totes les institucions. El Govern i el Consell General han volgut presentar la reforma de la Llei Qualificada de Protecció de Dades com una adaptació als estàndards europeus. Però si la mateixa directora alerta que aquesta reforma “blanqueja ingerències prèvies” i converteix l’agència en una peça més de l’engranatge polític, el relat oficial cau pel seu propi pes. No es tracta només d’una polèmica personal: es tracta de si a Andorra hi ha espai per a autoritats realment independents. En plena negociació de l’Acord amb la UE, la qüestió és encara més greu. Sense una APDA forta, lliure i respectada, el país perd credibilitat davant Brussel·les i davant la seva pròpia ciutadania. La confiança democràtica no es protegeix amb silencis, sinó blindant les institucions davant la temptació del poder.
