La decisió de la Confraria de Sant Antoni de la Massana d’apostar de manera decidida per l’escudella vegetal i per a celíacs s’inscriu en una lectura intel·ligent del present. Davant una demanda social creixent, l’organització ha optat per ampliar l’oferta sense alterar l’essència de la festa ni incrementar-ne la complexitat, demostrant que la tradició pot evolucionar sense perdre identitat.
Lluny de desvirtuar el ritual gastronòmic, aquesta adaptació el dignifica. Fer possible que tothom pugui seure a taula, amb independència de les seves necessitats alimentàries, és un exercici de cultura cívica i de respecte col·lectiu que enforteix el sentit comunitari de la celebració.
La tradició que no escolta el seu temps s’empobreix. La Massana, en canvi, ofereix un exemple clar de com preservar el patrimoni popular tot fent-lo més inclusiu, viu i compartit.
