El fenomen “therian” —adolescents que s’identifiquen simbòlicament amb animals i ho expressen en la seva estètica o comportament— ha irromput també en entorns petits com Andorra. Més enllà de la perplexitat que pugui generar, el veritable problema no és la identitat que alguns joves exploren, sinó la reacció col·lectiva que ha desfermat: burles, assetjament i episodis que, com el viscut a Barcelona, han requerit fins i tot intervenció policial.
La línia entre llibertat d’expressió i discurs d’odi és fina però inequívoca: la discrepància és legítima; la humiliació i la “cacera” pública, no. Que menors —fins i tot per sota dels dotze anys— participin en dinàmiques de menyspreu evidencia una fallida educativa que interpel·la famílies i escoles.
No cal compartir ni entendre totes les expressions identitàries per defensar-ne el dret a existir sense por. El respecte i la convivència no són opcionals ni relatius: són el mínim exigible d’una societat madura.
