Quan els diners pesen més que el consentiment

El debat sobre el poder adquisitiu torna a planar sobre la justícia quan la capacitat de pagar sembla pesar més que la naturalesa dels fets jutjats. És cert que deu mesos de presó preventiva poden considerar-se una mesura extrema, especialment abans d’una sentència ferma. Però l’alliberament provisional mitjançant el pagament d’una quantitat econòmica, just després de tancar-se la vista oral, obre interrogants incòmodes sobre l’equitat real del sistema. La Fiscalia manté clara l’existència d’una vulneració del dret al consentiment, un element central i no accessori en qualsevol causa de violència sexual. Davant d’això, la defensa no ha qüestionat tant el fons dels fets com ha centrat l’estratègia a reclamar la llibertat provisional i en desacreditar la víctima. Aquesta asimetria —entre una acusació que parla de drets vulnerats i una defensa que apel·la a la capacitat econòmica i al relat contra la denunciant— deixa fissures que no poden passar desapercebudes.

Altres Editorials
Comparteix
Últimes notícies
Articles d'opinió
Jaime Mesas
Publicitat
Enquesta
Publicitat

No et quedis sense el nostre exemplar en PDF

Publicitat

SUBSCRIU-T'HI

De la redacció al teu dispositiu