L’aprovació del pressupost per al 2025 posa en evidència la complexitat de gestionar els diners públics en un context de creixent descontentament social. Malgrat la solidesa macroeconòmica que defensa el Govern, l’oposició denuncia que els comptes no responen a les necessitats reals de la ciutadania, especialment en matèria d’habitatge.
Amb els preus més alts de la història i una classe mitjana cada cop més ofegada, resulta alarmant que el pressupost prevegi ingressos milionaris que la minoria parlamentària defineix com a operacions especulatives immobiliàries. Això no només valida el problema, sinó que el perpetua. La distància entre la planificació econòmica i la realitat social es fa cada cop més evident, i el risc de desconnexió política és real.
Un pressupost no ha de ser només un document tècnic, sinó una eina per millorar la vida de la població. Ara toca veure si aquest garantirà un futur més just o si es limitarà a equilibrar xifres sense afrontar els problemes de fons.
