Després de més d’una dècada convertint el juliol en un dels grans motors turístics del país, és lògic que el Govern comenci a pensar en què passarà quan finalitzi l’actual contracte amb el Cirque du Soleil el 2027. També és encertat que no vulgui hipotecar la decisió del futur executiu. La prudència institucional, en aquest cas, és compatible amb la responsabilitat de deixar la feina preparada. El repte, però, va més enllà de decidir si es renova o no la col·laboració amb la companyia canadenca. La qüestió és si Andorra és capaç de construir una estratègia d’esdeveniments que no depengui exclusivament d’un únic producte, per exitós que sigui. El Cirque ha demostrat un impacte indiscutible en ocupació hotelera, projecció internacional i dinamització econòmica, però precisament aquest èxit obliga a planificar amb rigor el futur. Qualsevol alternativa haurà d’estar a l’altura d’un espectacle que ha marcat una època. El debat no és si el Cirque ha de continuar, sinó com garantir que Andorra continuï disposant d’un gran reclam internacional capaç de mantenir el país en el mapa turístic durant els mesos d’estiu.
