El nostre cap de Govern sempre que parla d'Hollande ho fa amb elogis, parlant d’ell com un fort aliat a l’hora d’ajudar Andorra en aquest complicat procés de l’encaix amb Europa. A ningú se li escapa que per tot un president de la República Francesca, ser cap d’estat d’un país considerat paradís fiscal podria ser un maldecap i per això, tots els passos per allunyar-se cada cop més d’aquell passat que Andorra va tenir seran benvingudes per qualsevol copríncep dels del nord. Ara, Macron aterra com a copríncep (oficialment des d’ahir), per tal de reformular França i de pas, la Unió Europea. És fortament europeista, sempre ho ha dit i, per tant, sembla que és un aliat d’Andorra en aquest camí que va recorrent a pas de caragol cap a ser una mica més a prop de les institucions del vell continent. Són especulacions, ja que a l’hora de la veritat caldrà veure com actua realment i quin tarannà demostra amb el Principat, però posant sobre la balança el senyor Macron i la senyora Le Pen, possiblement trobarem més suport en el candidat que ha arribat a l'Elisi.
Ara caldrà veure quin és el seu tarannà real, com afronta les contradiccions que va mostrar en campanya i de qui es fa acompanyar en aquesta aventura. Sembla que de pretendents no n’hi falten, però caldrà veure-ho.
En tot cas, aquí les negociacions van avançant lentament, el Brèxit no ens ha ajudat pas i és que Europa té, com és lògic i normal, altres prioritats dins de casa per atendre abans que els països petits que truquen a la porta. Però mentre esperem, la qüestió és la de sempre: què ens hi deixaran pintar en aquesta Europa? Ens deixaran seguir sent nosaltres mateixos? Tenim alternativa a seguir negociant?
Qui ho sap? Caldrà continuar esperant per poder veure les coses una mica més clares.
Menu
Menu
