La posada en marxa del nou botó de seguretat destinat a dones en situació de risc mitjà o alt és un pas rellevant en l’avenç de les polítiques de protecció contra la violència de gènere. El dispositiu aporta una resposta més ràpida, millora la coordinació policial i incorpora eines tecnològiques que poden marcar la diferència en moments crítics. El fet que, d’entrada, onze dones ateses pel SAVVG puguin accedir-hi reflecteix un esforç real per reforçar la seguretat immediata i per ampliar els recursos existents.
Tanmateix, aquesta mesura torna a evidenciar un desequilibri persistent en l’enfocament institucional: gran part de les actuacions continuen centrades en monitorar, contenir o gestionar l’agressor, mentre que la víctima sovint queda condicionada per mecanismes que impliquen vigilància constant, geolocalització o protocols que potser no ha demanat. El botó de seguretat és útil, però també revela la necessitat de continuar avançant cap a un model que posi el centre en l’autonomia, la recuperació emocional i les necessitats reals de les dones que han patit violència.
L’impuls de dades harmonitzades, l’acompanyament del SAVVG i la coordinació entre institucions són passos necessaris, però insuficients si no s’articulen amb polítiques que reforcin la prevenció, la detecció precoç i l’atenció integral que reclama el GREVIO.
