El Govern presenta un pressupost per al 2026 amb xifres de rècord i amb la mirada posada en tres pilars essencials: salut, educació i infraestructures. Una aposta necessària i coherent amb les prioritats d’un país que vol consolidar serveis públics forts i una economia sòlida. Però, un cop més, l’habitatge torna a quedar en un segon pla. Els 16 milions d’euros destinats a aquest àmbit —dels quals 12 aniran a compra i construcció, i només 1 al nou programa de primer habitatge— palesen una voluntat d’actuar, però també una desproporció evident amb la magnitud del problema. En un moment en què centenars de famílies tenen dificultats per accedir a un lloguer assequible, la resposta institucional continua sent tímida i insuficient. Andorra viu una crisi habitacional que ja no és conjuntural, sinó estructural. Sense un pla ambiciós i sostingut en el temps, la resta d’inversions —en salut, educació o mobilitat— corren el risc de perdre sentit. Perquè sense un lloc digne on viure, cap altra política pública pot arrelar.
