És ben curiós com els llocs de frontera, històricament, han englobat males pintes a la seva proximitat. Contrabandistes de més o menys pes, però també proxenetes, prostitució, drogues i altres vicis han estat prop dels llocs on, en teoria, hi ha més controls.
A casa nostra potser menys, potser es dóna més a l’altre costat de la frontera però continua sorprenent la quantitat d’operacions antidroga que hi ha en un lloc tan petit, i en un lloc on per dur-la s’ha de creuar una frontera. Sí que és cert que la majoria de les accions del cos de policia sobre aquests temes són de petita envergadura, consumidors i poca cosa més, però d’algun lloc l’han de treure per poder-la consumir, no?
I això que a Andorra les penes de presó i les multes en aquest sentit són més altes que als països veïns, i en molts casos els batlles posen penes exemplars per temes relacionats amb les drogues, però quan una cosa és il·legal, sembla que té més poder d’atracció cap a cert tipus de gent, i alhora, no ens enganyem, genera molts diners darrere seu.
Ahir vam conèixer la sentència del cas Dalton, amb 53 anys de condemnes a la presó entre tots els implicats en els fets, la setmana passada van enganxar un policia que feia la vista grossa a la frontera per temes de contraban, i de casos per l’estil, si fem hemeroteca, en podem trobar per donar i per vendre.
La qüestió és que mentre alguns s’escarrassen a protegir-nos de la droga, n’hi ha altres que per omplir-se les butxaques són còmplices que corri pels carrers, i per tant també culpables quan la policia atrapa gent volent vendre droga a la porta de les escoles als nostres adolescents.
I mentrestant, la frontera continua allà, amb els controls del segle passat, no fos cas que passis mig litre de ratafia de més.
