La desigualtat que persisteix tot i el reclam de canvis reals

Tot i la creació de l’Àrea de Polítiques d’Igualtat com a resposta a una necessitat urgent, els indicadors socials continuen denunciant un fracàs col·lectiu. Segons les dades recents, les denúncies per violència de gènere han augmentat de manera alarmant, amb 36 detencions aquest any. L’objectiu declarat d’aquesta nova àrea és conscienciar i prevenir la desigualtat en tots els àmbits, però ens hem de preguntar si això és suficient. Per què les accions se centren en la resposta i no en les causes estructurals? La manca d’educació emocional i igualitària des de les primeres etapes de la vida i l’absència de mecanismes efectius per trencar la cultura del masclisme són només dues de les peces que manquen al puzle. La societat andorrana no necessita més plans a llarg termini sense accions immediates i tangibles. Necessitem un compromís que vagi més enllà dels despatxos, que integri l’educació, les institucions i la ciutadania en una estratègia cohesionada per eradicar la violència de gènere. Les polítiques públiques han de ser un reflex del canvi real, no una resposta reactiva a estadístiques que ens recorden, any rere any, la magnitud del problema.