El tall prolongat de l’RN20 evidencia, amb una cruesa incontestable, la fragilitat estructural de l’accés nord al Principat. Tres mesos de bloqueig total, en plena temporada d’hivern, no són només una incidència viària: són un xoc directe a l’activitat econòmica del Pas de la Casa i, per extensió, al conjunt del país. La magnitud tècnica de l’esllavissada explica la durada de les obres, però no n’alleugereix les conseqüències. És rellevant que França assumeixi íntegrament el cost de la reparació i activi procediments d’urgència; és una obligació derivada de la titularitat de la via. Tanmateix, la situació posa de manifest una dependència excessiva d’infraestructures alienes i una manca d’alternatives reals en episodis crítics. Les mesures de suport anunciades són necessàries, però insuficients si no s’acompanyen d’una reflexió estratègica: garantir accessos resilients no és una opció política, sinó una exigència de país.
