Entrem de ple en Setmana Santa i Andorra torna a viure un augment considerable del turisme. Aquest turisme ja no és tant de neu, que sí, que encara puja a pistes per fer les últimes esquiades davant del final de la temporada, però el que es veu és molta afluència de gent pels carrers de l’eix comercial de la capital i Escaldes-Engordany. I mentre tots aquests turistes són potencials usuaris dels serveis de taxi, el que passa internament en aquest sector és que alguns els treuen els clients als altres.
Sembla una broma i una situació pròpia d’un país poc seriós, que gent que treballa en un mateix sector, i sent com són un petit nombre de conductors, tinguin aquest esperit lamentable de pispar-li el pa al company. On s’ha vist això? Quina necessitat hi ha d’arribar a aquest extrems?
Alguns dels taxistes igualment es queixen d’això, de la dolenta situació per la qual passa aquest sector, com d’altres al Principat, per a que a més la guerra estigui preparada internament. La broma, perquè ho sembla, consisteix en què si un client truca a la centraleta per demanar un taxi, se li envia un al lloc on hi sigui, però si altre taxista veu el client esperant, no s’ho pensa i l’agafa i quan arriba el vehicle enviat, resulta que es troba amb un carrer sense client. Una carrera perduda, la benzina gastada, el temps empleat, i ni un euro a la butxaca.
No sembla que la balança estigui equilibrada en aquest sentit entre el que guanya un i el que perd un altre. Es tracta més bé de ser educats, seriosos, ponderats, de no fer-li a un el que no vols que et facin a tu, i especialment que no s’hagi de caure en els discursos del pare que esbronca el fill. La batalla entre taxistes no dóna una bona imatge, i el que s’espera, al cap i a la fi, és que hi hagi el sentit comú per damunt de tot. Perquè si hi ha una ovella negra, afecta al col·lectiu.
