Ja fa temps que s’avisa que ve el coco, però encara no ho tenim prou assumit. El procés d’acostament a la Unió Europea suposarà sacrificis ja que, encara que Andorra defensi a tort i a dret que es respectin les seves especificitats –i ben fet que fa– el gegant europeu no li ho permetrà eternament. Tot són bones paraules, molta entesa i molt bona predisposició, però el cert és que si s’acaba aprovant un Acord d’Associació a la Unió Europea, Andorra tindrà un període d’adaptació per entrar de ple a les exigències del conglomerat de països. Per ara es parla d’una dècada de transició per al tabac i la lliure circulació de persones, dos dels tòtems del país. L’economista Gay de Liébana diu avui en l’entrevista que publica EL PERIÒDIC que «és fonamental que [Andorra] s’associï amb Europa d’una manera o altra, cedint en determinades coses (que no seran del benefici del tothom) però que a llarg termini reportarà grans beneficis pels seus habitants».
Per contra, també ens fem ressò del comunicat de premsa de l’APRA (Associació de Pagesos i Ramaders d’Andorra) que clama per mantenir l’Acord Duaner vigent des del 1990 per salvar «la base de l’economia general del país, donat que és el sector que més ha aportat i aporta al pressupost de l’Estat i, per tant, al seu desenvolupament i creixement». Doncs ja és hora de començar a actuar per diversificar el país, ja que el tabac i el turisme de compres i de neu no poden ser la base econòmica. El món es transforma i no ens podem quedar enrere, i menys si ens volem apropar al gegant europeu.
A més, cal tenir molt en compte que el tabac és un producte cada vegada més menyspreat, que cada dia hi ha més persones que deixen de fumar i que les advertències sanitàries provocaran, que més tard o més d’hora, el consum de tabac caigui en picat. Estem avisats.
