En el marc del Dia Internacional contra el Càncer Infantil, Andorra constata una realitat ambivalent: la incidència es manté estable (1,5 casos anuals en infants de 0 a 14 anys) i la supervivència supera el 80% als cinc anys. Són dades esperançadores, però no admeten cap temptació d’autocomplaença. L’estabilitat no equival a resolució. El doctor Josep Estrada encerta quan assenyala factors sovint ignorats, com la influència de l’estil de vida parental i l’edat cada vegada més tardana en la concepció. La prevenció, també en l’àmbit reproductiu, ha d’esdevenir una política pública prioritària, sostinguda per campanyes rigoroses i basades en evidència científica. Tanmateix, el gran dèficit és estructural. La dependència de centres catalans garanteix excel·lència clínica, però comporta un peatge emocional, logístic i econòmic innegable per a les famílies. La creació d’un registre unificat de tumors infantils i d’una entitat pública que coordini recursos sanitaris i psicosocials no és una opció accessòria: és una obligació moral. En una societat avançada, la protecció dels infants malalts ha de ser un compromís inequívoc i sostingut.
