El passat mes de juny, el ministre de Salut, Joan Martínez Benazet, anunciava que l’aplicació mòbil de rastreig de casos positius de Covid-19 estaria enllestida abans que de la tardor. Tal com ell mateix va argumentar aleshores, la voluntat era que la població se la pogués descarregar quan tornés el virus amb l’arribada del fred. El cert és que la calor no l’ha frenat i ha continuat manifestant-se durant tot l’estiu i les autoritats sanitàries han apostat per reforçar els equips físics de seguiment, deixant de banda l’eina tecnològica. Això, però, no vol dir que l’aplicació no estigui en marxa. Segons el director de la Fundació ActuaTech, Marc Pons, l’equip encarregat hi continua treballant i, tard o d’hora, acabarà sent una realitat.
Una realitat plenament normalitzada en països com Alemanya, Suïssa o Irlanda, on els ciutadans l’han rebut de bon grat i està servint per ajudar a seguir possibles contactes. L’eina és fàcil d’utilitzar i el més important: anònima. Funciona a través de Bluetooth, mitjançant uns codis que garanteixen l’anonimat de la persona que hi participa, ja que simplement s’indiquen sèries de números que canvien constantment. És a dir, «si em poso malalt, puc avisar els contactes que em surtin a l’aplicació perquè avisin a les autoritats sanitàries i activin els protocols escaients, sense que jo sàpiga qui són ells ni ells qui soc jo», va simplificar Benazet.
Ara bé, perquè l’eina funcioni és imprescindible que se la descarregui, com a mínim, el 60% de la població. Només així s’aconseguirà tenir una visió real de l’evolució del virus i serà útil per controlar la seva expansió. En Estats com França, per exemple, l’aplicació no ha triomfat gens, segons Pons, per tenir un model «centralitzat». Potser l’altre clau de l’èxit sigui trobar una eina igual arreu del continent i, com amb la mascareta i les distàncies de seguretat, incidir en la pedagogia.
