Hi ha tota una sèrie d’elements que preocupen especialment a la ciutadania. A les estadístiques que es presenten arreu sempre hi són presents. Un d’aquests és el de l’accés a l’habitatge, i especialment al de lloguer. El mercat té una oferta limitada i els preus s’ajusten a aquesta, tenint en compte la zona. Els últims anys la dificultat de l’accés a la vivenda s’ha accentuat al Principat, i tal és així que el Govern va intentar posar fil a l’agulla al final de la legislatura per provar de frenar la tendència que s’estava seguint, davant la problemàtica existent i el ressò que estava tenint.
Les parròquies centrals, Andorra la Vella i Escaldes-Engordany, són les que tenen els preus més elevats, i aquests no paren de créixer. És una situació que es viu no només en aquestes ubicacions, sinó també a la resta del país. Des de l’Agia així ho constaten. El mercat es troba molt delimitat i es regeix per l’oferta i la demanda. De pisos se’n troben, però l’elevat preu és el principal problema per a moltes persones, i més si es busca un cert nombre d’habitacions en l’habitatge perquè l’ha d’ocupar una família amb diversos components.
Tradicionalment, molta gent va decidir traslladar-se a la Seu d’Urgell sota la premissa de trobar-se amb preus més competitius. Pagar menys per un pis més gran. Els compensa tot i haver de travessar cada dia la frontera per anar a treballar. Però a la capital alturgellenca s’està produint un problema similar a l’andorrà, i és que cada cop l’oferta és menor, tot i que des de la mateixa Agia asseguren que no hi ha hagut una marxa generalitzada de treballadors al Principat cap a la Seu. La construcció d’obra nova sembla ser una de les solucions, però l’altra és la d’equilibrar la balança i posar uns lloguers que vagin acord amb els salaris.
