El ministre d’Economia, Jordi Gallardo, va anunciar ahir les dades històriques sobre la xifra d’aturats del mes d’abril, en què la xifra d’inscrits al Servei d’Ocupació es va enfilar fins als 1.251. És una dada ja real dels estralls que està provocant el coronavirus perquè el mes anterior va ser el primer interval sencer en què les dades recollides estaven contextualitzades en el marc de la crisi sanitària i del confinament, que va provocar lògicament una reducció de l’activitat econòmica.
Sense relativitzar en cap cas la gravetat que això comportarà pel Principat i per a moltes famílies, era una dada previsible. A diferència de la crisi del 2008, però, sembla que ara els governs i els estats dels països veïns, dels quals depèn molt l’economia del nostre país, tenen ara una recepta per sortir-ne. Les propostes, es veuran condicionades per les impopulars mesures de retallades que es van aplicar fa una dècada i per això ara hi haurà molt probablement un canvi de timó, basat en una aproximació a les apel·lades teories keynesianes, que es basen en la garantia d’un estat fort per acompanyar els ciutadans en els estralls que es produiran tant a nivell social com econòmic.
Aquesta situació agafa el país també en ple procés de transformació econòmica, amb una caiguda ja prevista dels ingressos del tabac en els propers anys i un sector comercial i turístic en plena transformació. Per tant, en espera també de veure com evolucionen les negociacions per l’acord d’associació amb la UE, aquesta situació podria ser vista com una oportunitat per accelerar la diversificació econòmica i revertir una tendència negativa en el sector comercial, amb una major aposta per les vendes online i per l’impuls de les noves tecnologies. També hauria de servir per treure’n conclusions a nivell de mobilitat, en un país amb una alta dependència del transport privat, però que ara ha vist com els nivells d’emissions s’han desplomat. Probablement arriben moments de molts canvis, però caldrà que l’Estat estigui al costat de cada pas.
