El turisme ha estat, des de sempre, molt vinculat al patrimoni i a la cultura d’una destinació. Aquest vincle es fa encara més fort a partir dels anys 70, quan la Unesco va desenvolupar la Convenció sobre la Protecció del Patrimoni Mundial, Cultural i Natural, que reconeixia el deteriorament del patrimoni a nivell mundial i es proposava conservar de forma activa i afavorir el coneixement i reconeixement d’aquest llegat per a les generacions futures.
El turisme cultural és la via per posar en valor i promocionar cultura, tradicions, història, festes i patrimoni, així com la promoció, protecció i difusió de les arts escèniques i de la música en qualsevol de les seves manifestacions.
Andorra és país turístic, però fins ara el turisme cultural no ha captat l’atenció de les administracions i molt menys dels visitants. Segons les dades que es van donar ahir durant l’acte de presentació del Pla estratègic dels museus d’Andorra 2017-2023, menys de l’1% dels turistes visiten algun equipament cultural durant la seva estada a Andorra.
Es tracta d’una xifra ridícula en un país que s’ha vantat del magnífic romànic, de la Vall del Madriu (envoltada de polèmica) o de l’oferta museística. És la clara demostració que la gestió cultural ha estat nefasta perquè no s’ha estat capaç de vendre l’atractiu del país, potser confiant encara amb el shopping o l’esquí, i alhora ignorant les veus que aconsellen una diversificació. Experiències, museus, patrimoni, folklore … tot això engloba el turisme cultural, un dels que més creixen en poc temps a nivell mundial. Representa al voltant d’un 40% del total del mercat turístic internacional i ha seguit aquesta tendència durant els últims 25 anys. Actualment hi ha prop de 400 milions de turistes culturals cada any, viatjant internacionalment. Potser que aprofitem un pessic.
Menu
Menu
