Els 20 anys de Ràdio Nacional d’Andorra (RNA) que se celebraven ahir són un bon moment per examinar el paper que els mitjans de comunicació han jugat i juguen a l’Andorra contemporània. De fet, una de les grans diferències sociològiques entre l’Andorra preconstitucional i l’Andorra constitucional és la rellevància de la premsa. En dues dècades, el Principat s’ha dotat d’una estructura de mitjans de comunicació més o menys estable amb dos rotatius diaris de pagament, dues publicacions gratuïtes, altres publicacions setmanals o mensuals, una ràdio i una televisió públiques, diverses emissores de ràdio privades i una agència de notícies.
Sovint es parla de sectors sobredimensionats i, des del punt de vista estrictament comptable, el dels mitjans de comunicació a Andorra pot ser perfectament considerat un paradigma de sobredimensió. Ara bé, des del punt de vista del pluralisme informatiu que tot país democràtic necessita, la dimensió és la justa, o fins i tot lleugerament insuficient. De la mateixa manera que assumim que Andorra, pel simple fet de ser un estat sobirà, ha de tenir determinades institucions i serveis –siguin econòmicament rendibles o no– també hauríem d’assumir que la premsa andorrana lliure, plural i independent ha d’existir, sigui o no un bon negoci. L’objectiu dels responsables dels mitjans ha de ser aconseguir que la informació i la comunicació sigui un negoci el més rendible possible, però sense la implicació de tots els sectors de la societat –públic i privats– aquesta empresa pot ser molt complicada.
En qualsevol país democràtic el paper dels mitjans de comunicació és cabdal, perquè les democràcies liberals es fonamenten en la contraposició d’opinions i en el debat. Al Principat, a més, el paper dels mitjans de comunicació és doblement important: Andorra és un país que ha experimentat un enorme creixement demogràfic en molt poc temps, un país que ha rebut grans contingents d’immigració, amb una cultura i una llengua petites i febles. A arreu, els mitjans de comunicació juguen un important paper de legitimació de les institucions i de vertebració de la societat. A Andorra aquest rol és encara més evident i més fonamental. Amb independència de l’òptica des de la qual ho facin, els mitjans de comunicació andorrans amb la seva difusió són els primers a creure’s el país cada dia, a ajudar a vertebrar-lo. Lamentablement no sembla que els poders públics i la societat civil –¿n’hi ha?– en siguin plenament conscients. Tal vegada haurien de recordar les paraules de Thomas Jefferson, que preferia «uns diaris sense govern» a «un govern sense diaris».
Per a més informació consulti l’edició en paper.
