El conflicte obert al voltant dels jardins de Juberri evidencia, una vegada més, les tensions que poden generar els punts d’interès que creixen al marge de la planificació pública. El comú i els veïns defensen que l’espai ha esdevingut insostenible en termes de mobilitat i convivència, mentre que la propietària de les escultures rebutja el tancament i assegura que no pot assumir el calendari de retirada plantejat. Les dues versions dibuixen un xoc de percepcions que supera la simple gestió d’un espai: per una banda, una administració que diu actuar per garantir la seguretat i recuperar la funció residencial de la zona; per l’altra, una promotora que recorda que sempre ha mantingut els jardins oberts i que afirma sentir-se pressionada. Aquest episodi posa sobre la taula un debat de més abast: com s’han de governar els espais que, sense ser equipaments públics, tenen un impacte col·lectiu? La resolució del cas exigirà un exercici de corresponsabilitat. Més enllà de les posicions inicials, caldrà trobar un acord que protegeixi l’interès general sense desatendre els actors implicats.
