L’Administració ha sostingut durant aquesta legislatura que Andorra no afronta una degradació social ni un augment rellevant de la vulnerabilitat. Tanmateix, el mateix desplegament del parc públic d’habitatge posa aquest discurs en qüestió. La incorporació de nous pisos a Ribasol Ski Park, impulsada pel Govern a proposta de Conxita Marsol, inclou habitatges reservats a situacions d’emergència, un fet que evidencia l’existència de necessitats socials reals.
Que una part del parc es destini a emergències residencials implica reconèixer que hi ha famílies que no arriben a final de mes, persones en risc d’exclusió, amb addiccions o en situació d’abandonament que necessiten suport públic. El fet que l’Administració assumeixi part del cost del lloguer quan els ingressos no ho permeten confirma que el risc de pobresa és una realitat creixent, malgrat els discursos que tendeixen a minimitzar-la.
En aquest context, negar l’existència de col·lectius vulnerables no contribueix a resoldre el problema. La gestió del parc públic per part de l’INH mostra que l’habitatge social ja és una política estructural al país.
