El Raonador del Ciutadà, Josep Rodríguez va lamentar ahir les retallades que està patint la institució des del 2008 i que sumen 38.000 euros menys de pressupost, un dèficit que limita la institució a cobrir amb prou feina el dia a dia. Si per falta de pressupost el Raonador d’Andorra no pot assistir a congressos o trobades internacionals, la institució també va haver de renunciar l’any passat a editar material divulgatiu. De què serveix tenir–la si no es pot promoure prop de la ciutadania perquè aquesta hi pugui recórrer quan creu que se li ha lesionat algun dret, o que se l’ha tractada injustament ja sigui des del sector públic o privat? Amb diners o sense, el Raonador va atendre 1.425 entrevistes i va resoldre 291 expedients que confirmen la necessitat real de mantenir la institució. Val a dir que l’any passat només va atendre 802 entrevistes amb la qual cosa gairebé s’han doblat, i no cal dir el nombre de persones que hi han acudit. I com molt bé va dir Rodríguez, els temps canvien i Andorra no es pot quedar aïllada del món. Que el Raonador pugui intercanviar experiències i coneixement amb els raonadors d’altres països també és vital perquè la institució no s’enquisti, perquè es mantingui àgil, trobant i millorant formules per resoldre els conflictes que li plantegen els ciutadans. És una llàstima que les retallades s’apliquin amb la mateixa duresa a les coses que són supèrflues i a les coses que són irrenunciables. En els països del nostre entorn, la institució és una de les garanties més visibles per a la ciutadania. I que, sota l’excusa de la crisi i els problemes pressupostaris, es vegi limitada i perdi visibilitat, no és gratuït. A la llarga tot plegat també tindrà un preu per als ciutadans, no tant quantificable en diners però si en qualitat de vida i en estabilitat democràtica si els ciutadans perden el sentiment de pertànyer a una societat justa i oberta, on tots els que contribueixen a bastir-la hi tenen veu, almenys per ser escoltats.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
