El concepte solidaritat no forma part de l’argot dels polítics i molt menys de les institucions, acostumades a fer una lectura de la realitat a través dels números que reflecteixen els pressupostos i a fer estalvis mitjançant retallades dels serveis més bàsics i necessaris.
L’Alt Urgell –i també Andorra– s’ha mobilitzat els darrers mesos per aconseguir els diners necessaris perquè la Nadia, una nena de Fígols d’Organyà que pateix una de les malalties més minoritàries del món, es pugui operar a Houston (Estats Units) amb l’objectiu de reforçar la musculatura i aturar-ne l’envelliment prematur. La fundació que porta el nom de la menor ha aconseguit, finalment, reunir els 137.000 euros que costa la intervenció.
La tricotiodistròfia, la malaltia diagnosticada a la Nadia Nerea, és coneguda també com a pell de rèptil i presenta un quadre complex de conseqüències com ara retards en el desenvolupament físic i mental. A la Nadia no li creixen els òrgans interns, li costa caminar o parlar, té cataractes i d’altres trastorns comuns en edats avançades. L’operació obrirà una escletxa d’esperança però no és la solució definitiva. Només allargarà la vida de la nena uns cinc anys a l’espera que noves investigacions ajudin a aturar l’envelliment prematur de les cèl·lules.
Les donacions han vingut de tot l’Estat espanyol i d’Andorra i s’han involucrat alguns famosos per ajudar a difondre la campanya de solidaritat. Es tracta d’una quantitat considerable per a una família humil, però res de l’altre món i encara menys quan es tracta de donar anys de vida a una nena. Casos com els de la Nadia permeten reflexionar com funciona aquest estat del benestar que no és capaç de respondre quan un dels seus ciutadans necessita ajuda per esquivar la mort. Sort n’hi ha que els ciutadans fan gala d’uns altres valors.
