El reforç policial al Pas de la Casa posa sobre la taula un debat necessari sobre com garantir la seguretat sense erosionar la convivència en un poble que, malgrat la pressió del contraban, ha estat històricament tranquil. Les veus recollides per aquesta casa dibuixen una realitat amb clarobscurs. Hi ha qui no percep canvis substancials en l’activitat, i qui, en canvi, se sent més protegit amb una presència policial més visible. El contraban no és, per se, sinònim de delinqüència greu, però sí que impacta en la percepció de seguretat i en el dia a dia veïnal. La clau no és només comptar agents −com les 15 noves places−, sinó actuar amb intel·ligència, amb controls focalitzats, amb coordinació transfronterera i amb una vigilància que prioritzi els punts i horaris sensibles sense estigmatitzar el conjunt de la localitat. Especial atenció mereix l’alerta sobre la possible implicació de residents i treballadors locals en el contraban. Si es confirma, el repte deixa de ser només policial i esdevé social i econòmic, per la qual cosa calen alternatives, prevenció i corresponsabilitat.
