La Creu Roja s’ha convertit, segurament sense voler-ho, en la protagonista del culebrot de l’estiu. Entre les denúncies públiques d’assetjament sexual i laboral per part del director a un grup de treballadores i un altre (també format per dones) que assegura que «mai ha vist ni patit» aquestes acusacions, el nom i la credibilitat de l’ONG comencen a veure’s seriosament perjudicats. La setmana passada l’entitat es va limitar a confirmar que havia apartat el director arran d’una queixa interna (aleshores ja ho podrien haver informat públicament en lloc d’esperar que es filtrés a la premsa i detonés l’explosiu mediàtic) i va assegurar que investigaria els fets, tot i que fins al moment no hi ha cap novetat al respecte, quan la gravetat de les acusacions exigeix actuar amb celeritat i amb la màxima contundència. Qui no s’ha quedat callada ha estat una vintena de treballadores, col·laboradores i voluntàries de la mateixa entitat que insisteixen que «mai» han vist o patit assetjament de cap mena per part de l’acusat i que reclamen que «no es pot embrutar la dignitat de les persones amb tanta frivolitat», tot convidant les suposades víctimes a denunciar els fets a la Policia. Així mateix, les impulsores de la carta, que ja han fet arribar a la junta directiva, deixen constància que l’encara director és una «persona afable i entregada» a la feina que realitza l’ONG i que sempre intenta «treure un somriure» a l’equip, especialment en els moments més tensos viscuts en l’últim any i mig de la pandèmia del coronavirus. En aquest sentit, destaquen que Fernández ha estat present en totes les activitats voluntàries mostrant «entrega i dedicació» i demanen a la junta que si no es poden confirmar els assetjaments, «es rescabali» la seva dignitat i el seu lloc de feina. Així doncs, cal que la Creu Roja resolgui aquesta «delicada» situació com més aviat millor i emprengui les accions oportunes amb la part que calgui.
