La mort del Papa Francesc ha reobert, inevitablement, el debat sobre el pes de la religió en decisions polítiques al Principat. Tot i les declaracions tranquil·litzadores, assegurant que el compromís amb la despenalització de l’avortament es manté ferm, el fet que encara estiguem abordant aquesta qüestió el 2025 revela una realitat incòmoda: Andorra continua sense garantir aquest dret fonamental. És positiu que es reafirmi la voluntat d’avançar en aquest camí, però cal més que paraules. L’absència de concreció legislativa, després d’anys de debat, mostra una manca de determinació política i una certa submissió simbòlica a equilibris institucionals caducs. La sobirania d’un Estat no es demostra només amb declaracions, sinó amb fets. I la protecció dels drets sexuals i reproductius de les dones no pot continuar ajornant-se en nom de sensibilitats diplomàtiques o pressions simbòliques. És hora que el Govern faci el pas definitiu i legisli amb valentia. Perquè cap estructura d’Estat pot ser completa mentre la meitat de la seva població segueixi privada de drets essencials.
