No canviar res, per poder seguir igual. Aquesta és la sensació, a les alçades que estem de la crisi econòmica, que tenen molts ciutadans. Han passat uns anys molt durs, i ara sembla que es respira una mica millor. Mentre polítics i administracions (de tot arreu) intenten mostrar el seu optimisme econòmic cada cop que se’ls presenta l’ocasió, existeix una sèrie de gent, que potser tenen una visió més catastrofista, que expliquen que la pitjor part de la crisi encara ha de venir.
Esperem que aquests darrers s’equivoquin, però el que és clar és que la situació no deu ser ni la que volen pintar els uns, ni la que creuen els altres, i que pel ciutadà normal, ni la crisi s’ha superat, ni veu masses «brots verds» a hores d’ara.
Però si fem una mica d’anàlisi al nostre voltant sobre com està la situacíó, veurem que al marge del moment actual, i prescindint de la fotografia fixa del 7 d’octubre del 2015, ben poques coses han canviat per tal d’intentar que aquesta situació no torni a passar.
A les administracions han anat fent equilibris per intentar reduir el gran deute econòmic que tenien a l’inici de la crisi. Això ha fet que alguns dels ciutadans hagin vist repercutida la seva feina, perquè menys pressupost de les administracions vol dir menys feina per a les constructores perquè hi ha menys inversió en obra pública, menys per posar un exemple econòmic, però alhora hi ha menys inversió en cultura, cosa que ens hipoteca una mica el futur, n’hi ha menys en innovació, i en molts altres sectors que s’han vist, de cop, aturats perquè la vaca ja no donava més llet.
És evident que la crisi ha aixafat els plans de tothom, però potser no hem estat prou valents de fer els canvis que tocaven perquè aquestes coses no tornessin a passar, i un cop hagi passat realment, ningú se’n voldrà ja recordar.
