El canvi climàtic cada vegada es fa més present, el percebem cada dia i amb motiu de dates assenyalades, quan els entesos ens ensenyen els seus balanços de dades, prenem consciència que allò que notem sovint és fins i tot més cert del que ens imaginàvem. Ahir va tocar el torn al Servei Meteorològic Nacional i a Andorra Recerca i Innovació (ARI), que van aprofitar el principi d’any per fer balanç del qual hem deixat enrere. Conclusió: el 2022 ha estat l’any més càlid des que es tenen dades al Principat. I per si això no fos prou, ha tingut el màxim històric de dies d’estiu amb un total de 89, superant els 74 del 1994. A més, les precipitacions al llarg de l’any han representat tres quartes parts de la mitjana climàtica 1981-2010. Només són tres dades, prou significatives, però n’hi ha moltes més, unes xifres que concorden força amb el balanç similar que també ahir es va saber pel que fa a Catalunya, el territori veí.
Amb aquest estat de les coses, hi ha diversos aspectes a plantejar-se. El primer, si cadascú de nosaltres individualment fem prou per revertir aquesta situació. El segon, si el país on vivim també fa prou o si, per contra, sovint opta més per proclames i paraules maques però buides de contingut. I el tercer, si en l’àmbit internacional, en tractar-se d’un problema global, ja es prenen les decisions i iniciatives encertades o si, per contra, cadascú mira pels seus interessos i les grans trobades de mandataris serveixen més aviat poc.
El que sembla segur és que el planeta continua al ritme que li ha marcat la petjada humana, i ho fa sense aturador i sense parar-se a pensar, mentre aquí qui més qui menys es posa les mans al cap, però no s’acaba de trobar el camí que ens dugui a un desenvolupament que el nostre estimat planeta sigui capaç de digerir de manera que el futur del terra que trepitgem i l’aire que respirem sigui viable. O potser ja és massa tard.
