El centre d’atenció de les eleccions del 15 de desembre serà, amb tota probabilitat, Escaldes-Engordany. És el territori on el PS té més possibilitats després que Rosa Gili hagi acceptat el repte d’encapçalar la candidatura. L’escaldenca ja es va quedar amb els dos consellers de la llista territorial a les passades generals en una parròquia fins al moment taronja. Si ve no es pot extrapolar el resultat de l’abril al de desembre entre d’altres coses perquè Gili s’hi va presentar amb els Liberals sota el paraigües de d’Acord, és cert que la candidatura arriba amb força. A més, Escaldes serà l’única parròquia en la qual DA i L’A no es presentaran conjuntament, el que provocarà una petita fuga de vots entre els blaus –amb llista conjunta amb SDP– i fins i tot a terceravia, encara que en poca mesura. El tàndem demòcrata, Miquel Aleix i Núria Barquín, doncs, hauran de treballar de valent per explicar perquè s’enfronten amb els seus socis de Govern i per retenir la parròquia de Martí i també d’Espot. Inevitablement el resultat tindrà una lectura nacional, per molt que es vulgui negar. La resta de pronòstics apunten que DA –dins de les diverses plataformes– s’hauria de fer al menys amb tres corporacions –Canillo, Andorra la Vella i la Massana amb el lideratge de CC. A Encamp tenen possibilitats, mentre que a Ordino no tenen el resultat tan clar després del retorn de Dolsa a l’escenari polític i amb dues opcions més a les urnes. A Sant Julià seria una gran sorpresa que UL no recuperés el comú amb Majoral al capdavant després que la resta no hagin aconseguit formar una plataforma com ho van fer el 2015 i que Vila s’hagi desdit de presentar-se de nou. En tot cas, sens dubte aquestes eleccions estaran marcades per la quantitat de plataformes que s’han creat i la combinació de sigles inversemblants en la gran majoria d’ocasions. Caldrà veure si la ciutadania entén els pactes i si es transformen en una unió de forces o si pel contrari es veu reflectit en un augment de l’abstenció.