La simpatia per una causa no es pot imposar
Andorra torna a patir avui un tall de carretera a la N-145, des de les sis del matí fins a una hora indeterminada que pot ser a mitja tarda. La Intersindical-CSC ha convocat avui una vaga general per denunciar la precarietat instaurada en el món laboral a través de les successives reformes laborals dels darrers anys. A la protesta s’hi ha adherit, entre d’altres, el Comitè de Defensa de la República (CDR) de l’Alt Urgell, que ha anunciat una jornada de mobilitzacions que inclouen un tall a la carretera N-145, a partir de les 6 hores i deixa clar als que busquin rutes alternatives que moltes altres carreteres catalanes també estaran tallades.
Amb l’N-145 hi ha una clara intencionalitat com és deixar Andorra incomunicada pel sud. Tot un contrasentit. És el poble català el que està empenyent els polítics i és el mateix poble qui patirà els efectes de la mobilització d’avui. Són els transfronterers els que perdran un dia de treball, són els malalts els que no podran anar al metge a Barcelona, són els transportistes els que es trobaran que no poden entrar ni sortir d’Andorra, són els autobusos de línies regulars els que han de suspendre els viatges, són els hotels els que patiran cancel·lacions, i els comerciants els que veuran com hi ha un descens de les vendes.
En nom de la república es pot acabar amb unes bones relacions entre veïns. Cada cop són més les veus a Andorra que s’alcen contra aquestes protestes i fins i tot n’hi ha qui advoca per un boicot a productes de l’Alt Urgell.
Es demana a Andorra que faci el no ha fet cap país al món sense tenir en compte la fragilitat del Principat dins de l’escenari internacional i l’equilibri que s’ha de fer entre París i Madrid. I cal deixar clar que des d’Andorra es reprova l’ús de la violència. Però la simpatia s’ha de guanyar, no es pot imposar.
Amb l’N-145 hi ha una clara intencionalitat com és deixar Andorra incomunicada pel sud. Tot un contrasentit. És el poble català el que està empenyent els polítics i és el mateix poble qui patirà els efectes de la mobilització d’avui. Són els transfronterers els que perdran un dia de treball, són els malalts els que no podran anar al metge a Barcelona, són els transportistes els que es trobaran que no poden entrar ni sortir d’Andorra, són els autobusos de línies regulars els que han de suspendre els viatges, són els hotels els que patiran cancel·lacions, i els comerciants els que veuran com hi ha un descens de les vendes.
En nom de la república es pot acabar amb unes bones relacions entre veïns. Cada cop són més les veus a Andorra que s’alcen contra aquestes protestes i fins i tot n’hi ha qui advoca per un boicot a productes de l’Alt Urgell.
Es demana a Andorra que faci el no ha fet cap país al món sense tenir en compte la fragilitat del Principat dins de l’escenari internacional i l’equilibri que s’ha de fer entre París i Madrid. I cal deixar clar que des d’Andorra es reprova l’ús de la violència. Però la simpatia s’ha de guanyar, no es pot imposar.