Govern ha atorgat aquest dimarts a títol pòstum l’Orde de Carlemany a l’escultor Josep Viladomat, en reconeixement de la seva trajectòria i de la contribució que va fer al patrimoni, la cultura i la identitat col·lectiva d’Andorra. La cerimònia s’ha celebrat amb la participació de la família de l’artista i de representants de les institucions del país, i durant l’acte, el cap de Govern, Xavier Espot, ha reivindicat el llegat artístic i humà d’un escultor que va arribar al Principat buscant refugi i que va acabar establint-hi un vincle estret. «Hi ha reconeixements que no només honoren una persona, sinó que també dignifiquen el país que els concedeix», ha afirmat Espot.
Així, Viladomat va arribar a Andorra després de la Guerra Civil Espanyola, obligat a abandonar la seva terra, i va trobar al Principat un refugi i un entorn on reprendre la seva activitat creadora. Amb els anys, aquest vincle es va consolidar fins que l’artista va deixar al país una part significativa de la seva obra. «Primer, Andorra li va oferir refugi quan més ho necessitava. Després, li va oferir un lloc on crear, arrelar i compartir la seva obra amb tota la societat», ha recordat el cap de Govern.
«Avui expressem la gratitud de tot un poble envers un home que va arribar com a exiliat i que el pas del temps ha convertit en una figura inseparable de la nostra identitat cultural» – Xavier Espot
Part d’aquest llegat forma avui part d’espais emblemàtics i del paisatge quotidià del país. Entre les seves obres es troben el Contrapàs, als jardins de la Casa de la Vall; la figura del copríncep Joan Benlloch; ‘La banyista’, i ‘La puntaire’. «Aquestes obres formen part del nostre paisatge, però, sobretot, formen part de la nostra memòria», ha expressat Espot, qui també ha destacat la dimensió humana de l’obra de Viladomat i la seva capacitat per transmetre valors universals a través de la serenor, l’harmonia, el moviment i la bellesa. «Sense creadors com Josep Viladomat seríem un país més pobre, no només culturalment, sinó humanament», ha manifestat, abans de defensar que els grans artistes «continuen parlant-nos a través de la seva obra».
