La modificació del projecte de l’amfiteatre de la Querola ha obert l’única discrepància entre la majoria i la minoria durant la sessió del Consell de Comú d’Ordino. Des de la segona bancada, el conseller Enric Dolsa s’ha oposat a deixar enrere una actuació que es remunta als primers plantejaments urbanístics de la zona i ha reclamat que es respecti el compromís adquirit aleshores. «Jo continuo pensant que el compromís que es va agafar entre el Comú d’Ordino i Jean Nouvel s’ha de mantenir i que l’amfiteatre s’ha de fer», ha defensat el conseller, qui ha reconegut el cost que comportaria tirar-lo endavant: «Ja sé que fer l’amfiteatre són diners i que una altra cosa que també costa és el manteniment posterior, però aquest va ser l’acord que es va fer».
Així, i per explicar els antecedents, Dolsa s’ha remuntat a les converses mantingudes amb l’arquitecte Jean Nouvel, quan es va decidir incorporar un espai destinat principalment a activitats culturals. Va ser llavors quan la proposta va generar discussions perquè afectava també terrenys del Quart, amb qui va ser necessari arribar a una entesa. «Es va negociar i al final hi va accedir», ha recordat, abans d’afegir que «Nouvel va dir que li semblava perfecte i que era un complement que donava un caràcter encara més important a la seva promoció». Durant mandats posteriors ja es va plantejar alterar el projecte, tot i que la previsió de construir l’amfiteatre es va mantenir.
«Ja sé que fer l’amfiteatre són diners i que una altra cosa que també costa és el manteniment posterior, però aquest va ser l’acord que es va fer en aquell moment» – Enric Dolsa
Altrament, la cònsol major, Maria del Mar Coma, ha situat el punt d’inflexió el 2013, moment en què «Govern va enviar una carta al comú en què deia que aquella zona era de molt interès i, per tant, que s’havia de protegir». Una consideració doncs, que va comportar una conseqüència directa sobre el plantejament inicial: «En haver-se de protegir, el projecte de l’amfiteatre va saltar». Així i tot, la qüestió va tornar a posar-se sobre la taula l’any següent, quan el Quart va plantejar quin ús substituiria l’actuació descartada, començant a treballar en una alternativa que amb els anys ha acabat derivant en el Centre d’Interpretació de les Molleres.
«Segurament era una cosa que no es va fer extensiva en aquell moment a la resta d’integrants del comú, perquè era una cosa que s’estava treballant», ha apuntat Coma en resposta a les declaracions de Dolsa, qui, precisament, ha centrat una part de les seves objeccions en la falta de constància d’un acord anterior que deixés sense efecte el compromís original. «Jo no recordo aquest acord. Primer que me’l busquin i me’l portin», ha reclamat a la majoria comunal, tot avançant que, en cas que aquesta documentació no existeixi, «faré el necessari per recordar a tothom les obligacions que es van agafar». «Si ens ensenyen l’avantprojecte que hi havia, veureu que l’amfiteatre, en tot el conjunt, era molt bonic; per tant, jo no veig per què desfer-ho», ha afegit el conseller.
«Govern va enviar una carta al comú en què deia que aquella zona era de molt interès i, per tant, que s’havia de protegir […] El projecte de l’amfiteatre va saltar» – Maria del Mar Coma
Tanmateix, la cònsol major ha reiterat que «quan el projecte va arribar a Medi Ambient, els departaments de Govern no van veure viable que sobre el que quedava de molleres es pogués fer una construcció», considerant que aquesta valoració també va ser assumida per Nouvel. A més, Coma ha indicat que la nova orientació compta amb l’entesa dels actors vinculats al projecte: «Això està rectificat pel Quart, per la promotora de la Querola i pel comú; ens arriba amb totes les parts a favor d’aquest canvi», situant així la preservació ambiental com el criteri que ha de marcar qualsevol actuació futura a la zona. «Nosaltres, mentre es preservi l’entorn i es faci una cosa com estava prevista, ja ens sembla bé», ha conclòs la mandatària comunal.
