Sis anys després de l’inici de les restriccions per la Covid-19, els exministres Joan Martínez Benazet i Eric Jover han presentat aquest dimarts el llibre ‘Divendres 13. La pandèmia a Andorra’. L’obra ofereix un relat en primera persona sobre com es van viure aquells mesos des de la primera línia política i com es van prendre decisions en un context marcat per la urgència i la incertesa.
El llibre, segons han explicat els autors durant la presentació d’aquesta tarda, no pretén ser una crònica exhaustiva de la pandèmia, sinó una mirada personal sobre els moments més complexos de la gestió sanitària i econòmica. “El llibre explica la situació que va viure tota la població d’Andorra quan va arribar la pandèmia, amb el desconeixement que hi havia i amb una presa de decisions que havia de ser molt ràpida”, ha assenyalat Benazet, que en aquell moment era ministre de Salut.

Aquella velocitat en la presa de decisions va marcar profundament l’experiència dels responsables polítics. De fet, Benazet ha recordat que el ritme dels esdeveniments els va portar a viure la situació amb una certa distància emocional. “Entraves en una dinàmica tan ràpida que estaves una mica anestesiat”. Tot i això, hi va haver moments especialment durs, com el confinament de la gent gran, les pèrdues que s’havien de comunicar gairebé cada dia o l’impacte del tancament en infants i joves.
En aquesta línia, el llibre també incorpora les emocions personals dels autors i les vivències que van experimentar com a ciutadans. “Érem la cara visible de la pandèmia perquè ho havíem de comunicar cada dia, i durant el primer confinament fins i tot dos cops al dia”, ha esmentat Benazet. Aquell treball conjunt en un context tan exigent va acabar reforçant la relació entre els dos exministres i va facilitar l’escriptura de l’obra, que descriu com una feina “fluida”.

Per la seva banda, Eric Jover, que durant la pandèmia exercia de ministre de Finances i portaveu del Govern, ha subratllat que el llibre parteix de la seva pròpia experiència. “És un llibre molt personal, la nostra visió”, ha esmentat. L’obra aprofundeix especialment en els àmbits sanitari i econòmic, però també aborda altres elements clau d’aquell període i les emocions que els van acompanyar.
Jover ha destacat també que el relat vol ser un reconeixement a la ciutadania. “És un llibre d’agraïment cap a tota la gent d’Andorra que va ser extremadament responsable i que, gràcies al seu comportament, vam poder tirar endavant aquesta pandèmia d’una manera força positiva”, ha apuntalat.

D’aquesta manera, els autors recorden que moltes de les decisions es prenien amb una informació limitada i amb una gran càrrega de responsabilitat. “Hi havia l’angoixa de si les decisions que estàvem prenent eren les més adequades i quin impacte tindrien”, ha afirmat Jover, que admet que la pressió emocional d’aquell moment va ser considerable.
Tot i els dubtes inevitables en un context sense precedents al país, ni al món, els dos exministres consideren que les decisions adoptades van ser, en termes generals, encertades. En aquest sentit, Benazet ha ponderat que Andorra va registrar unes dades de mortalitat i letalitat “de les més baixes d’Europa”, fet que, al seu parer, avala la gestió realitzada.
“Érem la cara visible de la pandèmia perquè ho havíem de comunicar cada dia, i durant el primer confinament fins i tot dos cops al dia” – Joan Martínez Benazet
Al seu torn, la coordinadora del llibre, Judit Pedrós, ha posat en relleu que el projecte va néixer amb la voluntat de relatar aquells mesos des d’una perspectiva humana. La idea era que els autors parlessin “no només com a ministres, sinó també com a persones”, en un moment en què la població necessitava entendre què estava passant. Pedrós ha apuntalat que un dels punts d’inflexió va ser quan van assumir que caldria comunicar les primeres morts: “Ens vam adonar que no podíem mirar cap a un altre costat”.
El resultat de tot plegat és un relat personal que combina gestió política, vivències i memòria d’un període que va transformar el país i que, sis anys després, encara ressona en la societat andorrana.



