A alguns mercats de Nadal del Principat ja fa uns anys que es pot observar una parada amb un cartell que indica «Institucions penitenciàries». Tots els objectes nadalencs estan elaborats de forma artesanal i fent servir productes reutilitzats i naturals de la mà de persones internes al Centre Penitenciari de la Comella. Els detalls estan elaborats amb mesos d’antelació i els guanys que s’obtenen van destinats directament als presos per tal que puguin disposar de recursos per fer regals de Nadal, entre altres finalitats. Es tracta d’un taller de desenvolupament artístic i de reinserció que permet als interns desenvolupar les seves habilitats, desconnectar dels problemes i viure el caliu el Nadal d’una mica més a prop.
El sotsoficial de primera de l’Àrea Sanitària de Reinserció i Menors de la Comella, Carles Oferil, explica que enguany la parada dels productes elaborats pels interns ha viatjat als mercats nadalencs de Sant Julià de Lòria, al d’Andorra la Vella i al d’Ordino, en aquest cas per primera vegada, tot i que en anteriors edicions també s’ha mostrat a la Massana. Oferil ressalta l’èxit que ha tingut la parada, ja que a Ordino els han proposat de tornar a exposar en una fira que organitzaran d’elements fets a mà. En el cas del Mercat de Nadal d’Andorra la Vella, Oferil explica que va ser difícil trobar un espai «però com que enguany la mostra ha agradat tant, ja ens han assegurat que l’any que ve tindrem un lloc reservat».
Mesos de preparació
Els interns comencen a posar-se a treballar cap a finals d’agost i principis de setembre en el marc dels tallers que organitzen les monitores artístiques del centre que s’encarreguen de potenciar «la part artística de cada intern. L’ideal és que tothom passi una bona estona fent el taller, moment en què s’obliden d’altres problemes i si veuen que el producte que estan fent té sortida i agrada, això també és un motiu de satisfacció per a ells».
Cada producte porta un número que correspon a l’intern que ha elaborat la peça
Un cop acabades les fires, els responsables de la parada s’encarreguen d’ensenyar una foto de com ha estat l’exposició i es fa un repàs del que s’ha venut. Cada objecte porta un número al darrere que correspon a la persona interna que ha elaborat aquella peça. Oferil detalla que «l’import que s’obté de la venda dels productes, va directament a la persona que ha realitzat la feina. Això implica que la gent tingui una mica més d’interès i amb aquells diners, els autors poden fer compres de Nadal, entre altres usos. En aquest sentit, és cert que ells tenen més motivació en fer-ho bé perquè saben que ho podran vendre millor». Una altra conseqüència que comporta l’activitat és que es converteix en una mena de «galeria cap a l’exterior que dona una altra visió de la presó».
Oferil explica que van escollir muntar la paradeta a la capital coincidint amb el pont de la Puríssima, tenint en compte que «els visitants valoren molt els productes fets amb materials naturals». Entre els objectes exposats hi ha productes més típics com imants o tions, però enguany també s’ha innovat amb altres elaboracions, moltes de les quals fetes amb fusta. Per Oferil, l’exposició pública permet ser «una vitrina que permet veure quin producte agrada més a la gent i valores què continuar fent o què descartar». Pel que fa als productes que no s’han venut, els interns poden escollir-ne alguns per regalar a la família però altres es guarden per la mostra del proper Nadal.
Els tallers artístics
Una de les monitores artístiques que treballen al centre penitenciari, Eva Morales, detalla que els tallers tenen una capacitat màxima de 8 persones per motius de seguretat i es realitzen per separat en cadascun dels mòduls, que estan diferenciats per gènere. La monitora subratlla que els tallers nadalencs tenen diverses finalitats, com ara que els participants treballin en grup, que es motivin tenint en compte que hi ha un benefici econòmic al darrere i també perquè les seves famílies i amistats poden adquirir els objectes que han fabricat, entre altres objectius. Es vol «treure el seu art al carrer, ja que és una altra manera de treballar el Nadal».
Pel que fa a la vessant terapèutica, Morales constata que la realització del taller implica viure «un moment en què els participants s’ajunten i poden expressar-se d’una manera diferent, ja que al final cadascú transmet els seus sentiments i emocions a través de l’art, una pràctica que els proporciona confiança i autoestima. Això fa que s’obrin socialment, treballen la creativitat perquè nosaltres donem unes pautes però ells afegeixen les seves idees i això els fa volar del lloc on estan, perquè és un moment de lleure total que es podria donar perfectament en un taller a l’exterior i no a dins la presó». La instructora artística matisa que «és important el fet que es relacionin els uns amb els altres perquè tenen pocs moments per estar junts a banda del pati i d’aquesta manera, poden parlar i intercanviar opinions».
La monitora confessa que personalment els tallers li aporten molt perquè «els interns valoren molt la teva presència, percebuda com a aire fresc que ve de l’exterior; estableixes converses que fan que ells s’obrin internament. Ells aprenen de tu i tu aprens molt d’ells perquè no tothom ha tingut una vida fàcil i això t’ajuda a valorar el que tenim a fora». En resum, la mateixa ressalta que «tens la sensació que estàs fent alguna cosa positiva per a aquestes persones, perquè els tallers no són obligatoris i per això els interns que s’apunten vénen disposats a aprendre i el retorn que s’obté és molt positiu».
Altres temàtiques
Morales apunta que es desenvolupen tallers artístics durant tot l’any però de cara a vendre les produccions, només ho fan el nadalenc i el que consisteix a fabricar mossegadors per a gossos destinats a la gossera del Principat, rebent un 50% dels beneficis directament pels autors. Altres iniciatives són el taller de fabricació de bosses de tela que després cadascú decora al seu gust, el taller de pintura sobre samarretes o una activitat de producció de polseres a través de diferents materials, com ara fils o cuir.
