L’Associació de Professionals de la Comunicació (APCA) va organitzar ahir el primer debat amb els caps de llista de les set candidatures nacionals d’aquestes eleccions. Una iniciativa que, sens dubte, cal celebrar, especialment pel seu caràcter obert, permetent també intervencions del públic assistent. El debat es va dividir en quatre blocs: la UE, turisme i comerç, habitatge, cost de vida i mercat laboral i finalment la CASS i el sistema de pensions. En total: hores d’un debat espès, repetitiu, basat en el desprestigi i no en les propostes. Els que lluiten per arribar al poder es van centrar en atacar al fins ara ministre, mentre que el que vol revalidar la majoria es va dedicar a contestar els atacs rebuts. El resultat de tot plegat va ser una manca de concreció de propostes.
I és que més enllà dels tweets graciosos que va deixar la nit i del murmureig del públic amb algunes de les invencions dels candidats, la ciutadania que ahir va seguir el debat en pot sortir amb una llista ben escueta de propostes d’accions. La tònica del debat s’està veient també al carrer. Els candidats surten a parlar dels grans blocs a tractar però quan cal concretar s’emplacen a la necessitat dels consensos, ja siguin a nivell polític o de col·lectius.
Els quinze dies de campanya haurien de servir, justament, per presentar idees i que d’aquestes en neixi el consens, amb el suport dels ciutadans. Sense tenir clar que implementaran els polítics del color que sigui que guanyin en matèria, per exemple, de sanitat, d’habitatge o amb l’acord d’associació, és molt complicat que la població s’animi a reduir el percentatge d’abstenció i que voti amb un criteri propi definit, coherent i responsable. Apropar la política a la ciutadania també vol dir parlar clar, sense enganyar, amb promeses que puguin ser reals i, sobretot, que siguin concises. La resta de paraules se les emporta el vent.
