Com a professional de la comunicació i des que van començar a sorgir les xarxes socials, la història de les quals va molt lligada a l’aparició d’internet als anys 90, sempre m’ha intrigat saber per què unes funcionen millor que d’altres i a què es deu el seu èxit.
Fent un repàs de com han anat sorgint, em ve el cap l’any 1999, quan estàvem a punt de canviar de segle, la revolució que va suposar que Microsoft inventés Messenger, aquell programa que et permetia convidar els teus amics i coneguts mitjançant una adreça de correu electrònic i gràcies al qual també et podies comunicar i parlar per xat amb la persona que volguessis, l’estona que et vingués de gust i sense pagar telèfon; això va provocar que sorgissin les tarifes planes, que van baixar els preus per navegar per internet sense limitació de temps.
Al 2002 es van començar a estrenar els primers clients de blogs on les persones podien crear les seves pròpies pagines web sense necessitat de saber informàtica. Aquest va ser l’inici de les xarxes socials, cadascú podia crear un portal on explicava les seves experiències, podia penjar fotografies, i convidar els seus amics a comentar el que havia publicat. En aquella època les més conegudes eren Fotolog, Blogger i WordPress, però el que realment va capgirar aquest fenomen social va ser el naixement de Facebook al 2009, que va suposar la unió dels blogs i de Messenger en una única aplicació. A partir d’aquí han anat proliferant com bolets i actualment Twitter, Instagram, WhatsApp, Youtube, TikTok, Tumblr, Myspace, LinkedIn, Badoo o Pinterest, per mencionar algunes de les més conegudes i utilitzades, formen un conglomerat d’intercanvi de continguts informatius molt potent i amb una gran presència social.
Però, per què entre tot aquest ventall de possibilitats hi ha una que en aquests últims 10 anys i després de ser engolida per Facebook s’ha convertit en la major xarxa de seguidors de la història, com és el cas d’Instagram? Doncs bé, sembla ser que un dels motius té a veure amb haver sabut compaginar molt bé alguns dels set pecats capitals, com ara l’avarícia i la supèrbia.
Ha crescut tan i tan ràpid perquè permet a milions de persones mostrar-se al món com els agradaria ser, per tant hi ha una part d’ego molt important, però no només augmenta per això, també entra en joc l’ambició, ja que l’aspiració dels milions d’usuaris és aconseguir molts followers, el que es convertirà en diners reals per a molts d’ells. Per tant, la combinació proposada és irresistible, creuar ego i capitalisme els està funcionant d’una forma impressionant. Els instagramers mostren un estil de vida idealitzat amb fotos i filtres d’una forma fàcil i ràpida, donant una sensació real i quotidiana que resulta molt atractiva per la gent, es mostren vivències envejables que a tothom li agradaria tenir.
Una vida de somni
Tot i que aquesta competició de glamur non stop pugui semblar malaltissa i esgotadora per al que seria recomanable fer una mica d’abstinència digital, per descobrir que es pot tenir vida sense que ningú l’estigui contemplant cada cinc minuts, el cert és que Instagram és pura imatge i això enganxa molt, és un llenguatge etern i universal on la història s’explica sense paraules i no hi ha barreres d’idiomes ni culturals. La xarxa fa seu aquell refrany tan conegut d’una imatge val més que mil paraules, i d’aquesta manera obté una de les claus del seu èxit.
Un altre dels aspectes que la fa triomfar és l’acceptació digital, és a dir, la percepció que el que es va vivint és ben rebut pels altres i inclús que sigui envejat. Això, sumat als diners, ja que més de 200 milions d’instagramers tenen més de 50.000 seguidors, que és l’audiència requerida per començar a poder viure d’ella, suposa el gran motor que l’ha impulsat a ser no només la fira de les vanitats, sinó també del màrqueting. Es tracta, per tant, de tot un mostrari de persones, vivències, experiències, tendències, productes, sensacions i emocions que l’han convertit en líder en l’última dècada. La nostra digitalització encara no ha trobat els seus límits i tot apunta a que seguirà creixent de forma exponencial, perquè el còctel que presenta no para de guanyar adeptes que adoren el format. Qui no voldria menjar en els restaurants més luxosos, viatjar als llocs més exòtics i trepidants, conduir els cotxes més llampants, vestir roba de les millors marques, gaudir dels més bons tractaments de bellesa i relaxació i a més poder arribar guanyar diners amb tot això, sense que suposi un gran esforç, només pel fet de convertir-te en prescriptor o ambaixador de productes o marques, sense horaris i sense més director que la pròpia xarxa i el públic que et segueix. Sona tan bé que no sorprèn el seu creixement.
Ara, que hi ha de veritat darrera de tot aquest teatre digital? Suposo que la veritat no és el més important, el que importa és la promesa d’una vida de somni a la qual tothom aspira, per això Instagram és una xarxa aspiracional, i per això arrasa.
