El meteòric ascens de la jove tenista andorrana Vicky Jiménez continua amb la nova classificació del rànquing mundial de L’ITF en categoria júnior, on la jugadora del Principat es col·loca com a segona del món després de guanyar la final de l’Open d’Austràlia contra la polonesa Weronika Baszak.
D’aquesta manera, la nova campiona del torneig oceànic puja al podi amb només 14 anys i escala fins a 17 posicions en el rànquing gràcies a la seva victòria en el Grand Slam júnior. Una fita impactant si s’observa que a inicis del 2019 la tenista ocupava el lloc 2.700 en una categoria on competeix amb noies de fins a 18 anys, és a dir, més desenvolupades que ella físicament.
Així, Jiménez acumula una dinàmica guanyadora on cada vegada és més difícil saber fins a on arribarà el seu talent esportiu. De fet, abans de proclamar-se vencedora d’un dels grans tornejos mundials, la filla de Joan Jiménez va vèncer el Mundial Juvenil Yucatán a Mèxic al desembre i el Mutua Madrid Open sots16 el maig de 2019, trofeus que ja se sumen als d’Espanya sots12 i sots13, als de Catalunya sots12 i sots14 i al Tennis Europe sots14 entre d’altres.
Competitivitat per bandera
El camí cap a l’èxit ve marcat per la competitivitat de cada esportista i en aquest sentit, EL PERIÒDIC va parlar amb algunes de les persones que més han marcat la carrera de la jove tenista en els seus inicis i fins i tot, en l’actualitat. En aquest sentit,l’exdirector tècnic de la Federació Andorrana de Tenis, Òscar Pons, parla sobre la fulgurant trajectòria de la del Principat.
Així, Pons va destacar que «ella té un caràcter molt fort i guanyador des de ben petita que significa el motor de la seva força. Sempre ha sigut una noia molt treballadora, però ha necessitat molta disciplina per arribar fins a on és ara».
A més, Pons va detallar que «vaig començar a treballar amb ella quan tenia deu anys. Necessitava formació tècnica en aspectes com el servei o la seva dreta, perquè, per exemple, ja tenia un gran revés». D’altra banda, Pons va aprofitar per posar èmfasi en la seva capacitat per perseguir la victòria, així, l’exdirector tècnic va detallar que «és tan competitiva que ho basava tot a guanyar o perdre, per això el que realment li agradava era que hi hagués competició, ja que si no s’avorria i havia de controlar les seves emocions».
En aquest sentit, Pons va detallar que «la realitat és que ella entén l’esport a través de la competició. No admetia l’error ni fallar i això ho ha aconseguit controlar progressivament amb el pas dels anys, però no ha sigut fàcil».
Brillar sota pressió
D’altra banda, l’actual director de la FAT, Ricardo Rodeiro, va declarar que «Vicky destaca per la seva tenacitat i garra a l’hora de jugar, perquè en els moments més durs del partit és quan de veritat demostrar el seu nivell més alt. Mai pots donar un partit per guanyat quan t’enfrontes a ella perquè té molta capacitat d’aguantar al límit».
Pel que fa a la seva millor virtut, Pons va comentar que «el que caracteritza el seu joc és que en els moments de molta pressió, ella juga millor que les seves contrincants. És aquí, quan més difícil està el partit i arriba l’hora de la veritat quan ella treu el seu millor tenis i això crec que avui en dia ho fan molt poques jugadores. No sé si sent la pressió, però quan més calent està el partit és quan millor juga».
El sostre esportiu
Pel que fa a la seva projecció, Pons va destacar que «Vicky ha cremat etapes molt ràpidament i sempre ho ha fet guanyant campionats, però el que ha fet ara ha superat totes les barreres». A més, sobre aquesta qüestió, Rodeiro va apuntar que «encara és d’hora per saber fins a on arribarà, però crec que estarà entre les 100 millors tenistes del món i crec que avui en dia és la millor esportista del nostre país».
Per últim, l’actual tècnic de la FAT va declarar que «mai esperes que algú assoleixi una fita tan d’hora i tan ràpidament encara que tingui tan futur com ella, però el seu ascens ha sigut brutal. Els senyals que ens dona la seva carrera és que tindrà un gran futur».
