És massa tard perquè l’urbanisme andorrà adquireixi una certa harmonia i ordre, preservant el bé més preuat del país, que és la muntanya? Segons l’Associació de Propietaris de Terres Andorranes (APTA) no, però per assolir-ho amb èxit cal limitar les competències comunals a la tipologia dels edificis. Segons el president de l’entitat, Josep Duró, les institucions han d’adaptar-se a una nova realitat cada vegada més canviant en què prevalen les persones, però també l’economia i la situació financera del moment. Un exemple molt clar són les famoses torres d’Escaldes-Engordany que tenen partidaris i detractors a parts iguals. És evident que una construcció d’aquestes característiques és (o hauria de ser) impensable en parròquies com Ordino o Canillo, no només pel dany visual que suposarien, sinó perquè les infraestructures són limitades. És justament aquest punt que l’APTA demana que es controli d’una manera global de país i no pas comunal, sense que això hagi de suposar expressament un canvi constitucional. De fet, aquesta problemàtica no és exclusiva d’Andorra i ja hi ha altres països petits i de muntanya que fa anys que es van posar mans a l’obra i han trobat els mecanismes que els permeten tirar endavant mantenint les seves especificitats. El que sí que s’hauria de canviar de manera urgent és la llei del sòl, que a parer de l’APTA ha quedat obsoleta i, arran de l’evolució de la inversió estrangera, suposa un autèntic perjudici pels andorrans: «No és normal que una persona que viu a Andorra vulgui fer un xalet i no pugui […] i hi hagi gent que vingui de fora, els bancs li obrin l’aixeta, facin la gran construcció, agafin els dines i marxin». Així, doncs, el debat està servit, però sembla que la solució passa irremeiablement per un major control de la densitat de població i per l’estipulació de més deures pels «que vinguin de fora».
