Andorra va tornar a celebrar ahir, com és costum, un nou aniversari de la Constitució, i ja en són vint-i-nou. La tradició va estar molt present durant tota la jornada, sobretot en els actes de la tarda. Si bé és cert que durant el matí es van obrir les institucions al ciutadà, es troba a faltar una celebració més oberta al conjunt de la ciutadania amb un programa d’actes que pugui atraure a un públic més nombrós i divers. Com és habitual, l’aniversari va tenir poc seguiment popular, ja que els actes estan pensats per un consum institucional i un públic reduït.
Dit això, després d’escoltar les intervencions de la síndica general, Roser Suñé, i dels diferents grups parlamentaris, la primera conclusió que es pot treure és que la Constitució gaudeix d’una bona salut de ferro, ja que, a banda del president del Grup Parlamentari socialdemòcrata, Pere López, la resta de l’arc parlamentari sembla no tenir cap intenció d’iniciar un procés de reforma. Així que, després de gairebé tres dècades, la Carta Magana encara té corda per estona i, si no hi ha un gir que ara mateix no s’albira, continuarà vigent uns quants anys més, sobretot perquè encara té pendent un ampli desplegament legislatiu.
Si ens fixem amb el discurs de Roser Suñé, el moment central de la commemoració (foto oficial a les escales a banda), la síndica va voler posar èmfasi a tenir cura de la democràcia davant els populismes i extremismes i, per fer-ho, va fer referència a una política espanyola que no és precisament de la seva corda, fet que va sorprendre especialment a Josep Pintat, que va demanar agafar referents nacionals i no pas espanyols. La pandèmia, l’habitatge, la unitat i la guerra a Ucraïna van estar presents al vestíbul del Consell General, en una jornada més que consolida l’aposta per l’estat de dret de l’Andorra constitucional.
