Tot i que encara està estudiant al Centre Professional del Conservatori Liceu, Roland Moles ja ha col·laborat amb diferents formacions, com la Jove orquestra Nacional de Cambra (Jonca) o l’Orquestra de Guitarres de Barcelona (OGB). Precisament amb aquesta última, on és el músic més jove, va tocar el passat 11 de febrer al Festival Internacional de Guitarra d’Andorra, una ocasió molt especial per al músic andorrà, ja que entre els espectadors es trobava la seva família.
–Com va viure l’experiència de tocar a casa amb l’OGB?
–Va ser molt emocionant perquè entre el públic hi havia molta gent que em coneix, família, amics, antics professors, que son els que m’han ensenyat. Al principi, reconec que vaig estar una mica nerviós, però després ja em vaig relaxar i ho vaig gaudir molt.
–Què té la guitarra que el va atrapar?
–La guitarra per si sola és un instrument bastant íntim, toques per tu i els altres gaudeixen veient-te tocar. Quan interpretem, expliquem una història, allò que el compositor sentia en el moment de crear. L’intèrpret ha d’intentar ficar-se en la seva pell, i això m’encanta.
–Quins són els seus referents?
–M’encanta la sonoritat de Zoran Dukic. El vaig veure tocar fa un temps a la Llacuna i va ser un enamorament sobtat. Però el meu principal referent és el Sergi Vicente. La meva motivació mentre estava a Andorra era ell. Per sort, la vida m’ha portat a poder tocar a la seva orquestra.
–Li agradaria ser solista?
–Crec que és l’objectiu de qualsevol persona que estudiï música, que el públic gaudeixi d’una actuació teva. La guitarra és un instrument cambrístic, però hi ha peces com per exemple de Paco de Lucía de guitarra per orquestra on la guitarra és solista.
–La professió de músic implica moltes hores d’estudi i assaig. Quin espai té la diversió?
–La meva prioritat és la música, però després dels assajos i els concerts també hi ha moments per divertir-se.
–Quan està a casa, quina música escolta?
–Una mica de tot, menys reggaeton. De guitarristes m’agraden molt Paco de Lucía i Francisco Tárrega, i dels intèrprets actuals David Russell i Zoran Dukic. En general, diria que els meus gustos són molt a l’antiga.
–Què vol dir?
–Que les meves preferències musicals són més aviat del segle passat, sobretot dels anys 70 i 80, com els Pink Floyd, que m’agraden molt. A les meves llistes de reproducció d’Spotify sona això.
–Cap a on li agradaria orientar-se professionalment?
–M’estic plantejant fer un grau de musicologia per entendre la historia des d’una perspectiva musical, i també dono classes. Tinc uns alumnes que estudien molt i m’encanta veure la seva evolució. De moment, em deixo portar, estic a l’inici del camí.
