Clàudia Navarro és una persona decidida i somiatruites. Li agrada veure com volen els ocells, cantar i compartir les seves passions amb qui vulgui escoltar-les. Ella té el do d’aprofitar les seves habilitats per complir els somnis d’altra gent. Si existeix a la teva ment, ella ho pot crear.
–Quan va començar el seu interès pel món de les joies?
–Des de petita m’agradava col·leccionar coses petites que guardava com un tresor. No sabia què voldria ser de gran, però volia poder ser jo mateixa i treballar amb creativitat. Sempre m’ha agradat fer coses amb les mans. La meva mare era dependenta de joieria, però no em vaig adonar que voldria ser joiera fins uns anys després de la seva mort. Li hauria encantat saber-ho.
–Quan va decidir dedicar-se professionalment?
–Buscant què fer amb la meva creativitat, vaig començar la carrera d’Art i Disseny. Allà experimentàvem amb tot un seguit de disciplines artístiques, entre elles la joieria. Quan es va acabar la primera classe de joieria em vaig quedar endarrere amb un remolí d’emocions: amb una sola hora de classe havia trobat el que volia fer la resta de la meva vida. D’això ja en fa més de 10 anys.
–Quina és la seva font d’inspiració per a crear joies?
–Les històries i emocions que les acompanyen. Per exemple, si és un encàrrec personalitzat, m’agrada pensar en la persona que el rebrà, en el significat que hi ha darrere del disseny i somio amb la il·lusió que sentirà el client en rebre la joia. En canvi, si és una joia d’autor, penso en la joia en si, en les sensacions que vull que provoqui, en la il·lusió que vull que porti a qui la compri, i en la felicitat del propi metall d’agafar forma i propòsit. Soc una romàntica.
–Com és el procés quan una persona li demana una joia personalitzada?
–En primer lloc, els clients es posen en contacte amb mi a través de la pàgina web, per e-mail, per WhatsApp o fins i tot per missatge privat d’Instagram. Si és possible, quedem per fer el que a mi m’agrada anomenar un ‘cafè amb llibreta’. En l’ambient relaxat d’una cafeteria, és més fàcil parlar en confiança del que el client busca mentre vaig dissenyant allà mateix i el client és partícip del procés. Si no es pot quedar en persona, podem parlar per telèfon, enviar-nos missatges o fer videotrucada. Amb la tecnologia que hi ha avui dia la comunicació no és cap problema, i si es vol fer una peça única i personalitzada, aquest és un element indispensable. Al cap d’uns dies envio el disseny passat a net juntament amb el pressupost, i si me l’accepten, em poso mans a l’obra.
–Quan va ser la primera vegada que li van encarregar fer uns anells per a una boda? L’elaboració és més màgica respecte a la resta de comandes?
–El meu cunyat va ser el primer a demanar-me un anell de compromís per a la meva germana, i després els hi vaig fer les aliances de boda. Va ser preciós i molt emocionant. La família m’ha recolzat molt en el meu viatge. Realment cada parella d’aliances és tan única com la parella que les durà; tinc moltes històries preferides i totes diferents.
–Li resulta complicat donar a conèixer les seves joies i el seu negoci? Partint de la base que actualment hi ha moltes joieries.
–És complicat perquè al tenir directament un taller i no tenir botiga física, costa fer que la gent em conegui. D’altra banda, també és un viatge més personal. La gent em va coneixent en persona, i el boca-orella fa molt. A més a més, les xarxes socials m’ajuden molt. Encara que hi hagi molts joiers, cadascú té el seu estil i les seves especialitats. Jo crec que el que tinc per oferir és prou distintiu per a fer-me el meu lloc.
–D’on va sorgir el teu nom artístic ‘Istar’?
–Quan era petita m’inventava històries on la protagonista es deia ‘Istar’. D’allà va sorgir que les amigues em van començar a dir així, i ‘Istar’ es va convertir en el meu alter ego. Abans de saber què fer amb la meva vida, sabia que el nom d’‘Istar’ hi estaria lligat.
