Miquel Alís va ser cònsol major d’Encamp entre el 2004 i el 2011. Des d’EL PERIÒDIC hem parlat amb ell per conèixer el seu posicionament respecte a la concessió per 50 anys a Saetde, després que manifestés el seu desacord en la reunió de poble celebrada aquesta setmana a la parròquia.
–Parlem sobre la concessió per 50 anys a Saetde que va anunciar el Comú d’Encamp a la reunió de poble i que està prevista que s’aprovi avui.
–Saetde és una societat que va començar a Encamp l’any 1967. Tenien una concessió per 70 anys i encara els queden 14 per acabar. Dins d’aquesta societat, el comú de la parròquia té el 34,12%, els socis majoritaris són la família Viladomat, que tenen el 60% de les accions, i la resta són d’altres accionistes petits. En quedar pocs anys pel final de la concessió, els socis majoritaris diuen que no volen invertir, motiu pel qual la cònsol major, Laura Mas, va explicar que s’han d’ampliar els anys de concessió i al mateix temps ampliar el domini esquiable. Jo penso, i és el que vaig dir a la reunió, que és moment pel Comú d’Encamp de tenir la majoria dintre de la societat. És evident que els socis majoritaris no voldran vendre les seves accions perquè el comú tingui la majoria, però vist que els socis no volen invertir, la corporació ha de rescatar la concessió i això la llei ho permet. Pot rescatar-la quan els socis no inverteixen.
–Vostè és contrari a aquesta concessió, però el comú no veu clara la part econòmica.
–El comú va dir que comprar els costava 150 milions d’euros i quan ho vaig proposar a la reunió de poble, el cònsol em va dir que no es podien permetre pagar aquesta quantitat de diners. Però donat que la corporació ja té el 34,12%, realment només hauria de comprar el 16% per arribar a tenir-ne la meitat i això serien 24 milions d’euros, xifra molt assumible pel Comú d’Encamp. Les altres accions que compraria les hauria de vendre al poble d’Encamp, a la resta d’Andorra i, finalment, a altres inversors.
–Per què creu que això funcionaria millor?
–Perquè si avui el comú pren la decisió d’ampliar la concessió de 14 a 50 anys, el valor de les accions es multiplicarà per 3,5. Si no es fa ara el comú ja no podrà fer mai més l’operació per ser soci majoritari. Li costaria molt més car. Si ara són 24 milions, després de l’acord seran prop de 100. Es multiplica perquè si tens un negoci per 14 anys o per 50 no és el mateix, hi ha més marge. El balanç anual de Saetde de l’any passat va ser de 9 milions d’euros i això són diners que podrien entrar al comú i repartir-ho amb els socis de la parròquia. Si es fa aquesta operació, els socis majoritaris guanyaran 235 milions en un sol dia. Poques empreses a Andorra guanyen aquesta quantitat en tan poc temps.
–Si tot són beneficis pel comú, per què decideixen fer el contrari i ampliar la concessió?
–Ja fa anys que el soci majoritari busca ampliar en anys i territori la concessió. El 2015 es va signar un acord d’intencions per ampliar-la. Legalment, està clar: si el comú fa un plec de bases s’hi presentarà molta gent, però tinc la impressió que el comú ho vol donar als mateixos. El 2018 van fer un altre acord d’inversions i ara el que volen fer és ampliar la concessió, un fet que per a mi és un error. La concessió s’amplia amb anys i el territori, agafant un que pertanyia a Encamp i Canillo (Concòrdia). Quan jo era cònsol vam partir el terreny i ara el comú el vol aportar a la societat Saetde. Va des de les Bordes d’Envalira fins al Pas de la Casa. Si hagués sabut que el comú d’ara ho regalaria no ho hauria fet perquè no serveix per a res. S’hauria de fer com es va fer amb Gasopas, que el comú en té gran part.
–Les coses no han anat com vostè esperava.
–El comú vol donar-ho als socis majoritaris que hi ha ara. I el perquè només el sap el Comú d’Encamp.
–Econòmicament, quina valoració fa de la concessió?
–És un tracte ruïnós. Si els 235 milions els pot guanyar el comú i el poble d’Encamp, jo com a cònsol voldria posar-me aquesta medalla. Per això no entenc com poden preferir que els diners els guanyin uns altres. L’estació del Funicamp està a Els Cortals d’Encamp, una vall verge, i d’això el dia de la reunió no se’n va parlar. Allà s’hi podria fer un poblet com els dels Alps suïssos, però als socis majoritaris no els ha interessat mai que els Cortals siguin peu de pista. Fa anys es van comprometre a posar-hi una instal·lació que encara hi és, però són quatre pilones rovellades que no han funcionat mai. Jo crec que el soci majoritari no n’ha volgut fer mai un peu de pista, perquè els terrenys són de privats i ell vol guanyar ell els diners i no els privats que hi ha allà.
–Hi ha algun canvi substancial que faci que el comú perdi poder de decisió?
–El comú fins ara nomenava el president i vicepresident de la societat tot i no tenir la majoria, però ara es canvien els estaments i ho escollirà el grup majoritari. Hi ha coses que fins ara necessitaven el sí del comú i ara desapareixerà. El poble d’Encamp perdrà molt aquí.
–Creu que hi ha alguna opció de què no es faci?
–He fet un document per explicar al comú aquests números. Suposo que alguns consellers s’ho miraran, tot i que això s’ho hauria de revisar algun expert.
–Com funciona a la resta de parròquies?
–Canillo i la Massana funcionen així. El Comú de Canillo té el 51%. Està clar que un comú no té la capacitat ni la professionalitat per tirar endavant una estació d’esquí. S’ha de crear una empresa sota les directives del comú. Tant Canillo com la Massana tenen activitats a l’estiu, però a Encamp no funciona així perquè el soci majoritari només vol tenir-ho explotat durant l’hivern.
