El que és inútil és continuar avançant amb unes negociacions que no porten enlloc. Cada vegada hi ha més reticència a firmar l’acord d’associació, fet que és lògic tenint en compte que ningú està disposat a perdre els avantatges que té Andorra.
Però alguns no ho volen entendre i consideren que inútil seria aturar les negociacions. Quines ganes de perdre el temps… quan el més senzill seria explicar les coses des d’un inici perquè la gent no tingui dubtes del que s’està negociant i, no només això, sinó que entengui el perquè i els avantatges i inconvenients que suposa pel país.
En lloc de fer això, el que fa el cap de Govern és criticar l’oposició des de l’altra punta del món, titllant la decisió de Concòrdia de «manca de responsabilitat i valentia». El tema de la valentia és subjectiu i, evidentment, sempre dependrà del prisma des d’on cadascú miri la situació. Quant a responsabilitat és bastant més responsable el que decideix parar i analitzar perquè no acaba de comprendre el que està passant, que el que es tira de cap a la piscina sense saber-ne la profunditat.
Sigui com sigui, el que està clar és que consens en falta bastant en aquest tema i el que seria bo pel país és que n’hi hagués. Però no hi pot haver un consens sobre un tema desconegut per gran part de la població a qui preguntes què n’opina de l’acord i et diuen que no ho saben o bé que desconeixen completament el tema. El fet que diversos ciutadans amb dret a vot desconeguin el tema és un indicador de què les coses no s’estan fent bé i que no hi ha res clar pel que respecta a l’acord d’associació amb la Unió Europea.
Així que el que toca fer és parar, reflexionar i fer entendre a la gent què s’està fent i per què i que cadascú pugui formar-se la seva opinió.
