Edgar Serra va néixer a Parets del Vallès l’any 1991, i va arribar al Principat l’any 2015 per a exercir com a director tècnic de la Federació Andorrana d’Handbol (FAH). Amb un gran vessant solidari, participa també amb Handball School i Aigua de Coco amb l’objectiu de promoure l’esport mitjançant accions socials.
–Quina és la situació de l’handbol al país? S’estan aconseguint molt bons resultats.
–Així és. Molt content pel que fa al Campionat de Països Emergents perquè vam fer un molt bon paper. Una vuitena plaça està molt bé després de tots els anys que portem treballant, també amb un resultat extraordinari dels cadets en els Campionats d’Espanya de Seleccions Autonòmiques. Sembla que els fruits de mica en mica van apareixent. A més, tenim una cinquantena de llicències oficials, és a dir, competint a Catalunya, repartides en quatre categories. És el primer any que en tenim tantes i estem treballant per una altra.
–Quina?
–Intentar fer un equip únicament femení. Ens trobem que en categoria infantil tenim algunes noies, però que juguin amb nois de vegades és una mica agressiu, i al final ens deien de fer aquest conjunt. Ja hem començat a entrenar tot i que, de moment, no competiran fins al mes de febrer. També treballem amb la federació perquè subvencioni una part de la quota per tal de promocionar l’handbol femení.
–Com funcionarà?
–Seria en categoria cadet, ja que en infantil encara és mixt, tot i que inclouríem noies des dels 12 fins als 15 anys per fer un equip per tal de competir en drets esportius.
–Com veu el futur?
–Com ja he esmentat, els resultats arribaran. Crec que, per exemple, en dues temporades, tindrem una selecció potent perquè ara pugen uns cadets i uns juvenils que venen de quedar campions de lliga el curs passat, i amb ells estem treballant molt i fent molts sacrificis.
–Cada cop creix més l’handbol?
–És un esport que a Espanya i França està molt arrelat, que són campions del món, i nosaltres tenim la sort de què estem allà al mig. L’handbol és present i va creixent, però és cert que costa, a més hi ha molta oferta d’esports. El que més necessitem són recursos humans, i qualificats, cosa en la qual treballem actualment. De totes maneres, estem molt contents amb el que tenim i hi treballem a mort.
–President d’Handball School i membre d’Aigua de Coco. D’on sorgeix tot aquest vessant solidari?
–La primera, arran dels jugadors. L’associació es va crear fa poc amb un primer objectiu de fer una base de dades d’exercicis a Instagram i que fos també un recurs de seguiment personal. De mica en mica va anar creixent, ara ja tenim 35.000 seguidors, i vam buscar com ens podíem diferenciar de la resta d’esports. Així, vam decidir promocionar l’handbol mitjançant accions socials. En afegit, vam decidir que cada any, en comptes de diversificar els esforços, ens centrarem en dues associacions cada temporada, enguany per exemple AUTEA i ASDA, fent diferents actes de promoció d’aquest esport i destinar tots els beneficis que tinguem. Per l’altra part, amb Aigua de Coco és el segon any que treballem amb ells, i al febrer viatjarem de nou a Madagascar, on farem la promoció de formar a monitors d’handbol que es troben allà, i de cara al 2025, la idea és que els joves d’Andorra hi puguin anar durant una setmana i mitja a veure com viuen i que tinguin aquesta experiència. A partir d’aquí, a poquet a poquet els anirem enviant material didàctic i esportiu perquè vagin seguint la seva vida allà amb l’handbol, i si el dia de demà poden venir aquí, benvinguts seran.
